"Una de les preguntes que més emplantejo, és qui sóc? Com sóc? Com em veuen els demés davant la vida. L’Autoretrat és una obra de video dansa on una ballarina de dansa contemporània es submergeix en la meva personalitat, en els meus sentiments i en les meves emocions. La vida és un llarg camí ple de sorpreses i de canvis constants. A mida que vas creixent, el teu jo va despertant, se't presenta davant de tantes situacions que moltes vegades ens adonem que la nostra personalitat és única i irrepetible."
Ha estat més senzill del que em pensava elaborar junt amb en Ricard, el xef delTorremirona, un plat que s'adigués amb l'obra que hi exposo aquests dies “empremtes vegetals”.
Aquest plat havia de complir una sèrie de requisits, calia que fos elaborat amb vegetals, que iniciés la carta d'estiu, per tant havia de ser lleuger, digestiu, saborós i divertit i calia que l'acció del cuiner deixés a la vista les diferents textures i colors propis dels ingredients. També era interessant que es pogués incloure en el menú de cada dia i que tothom t
ingués la oportunitat de provar-lo.
L'obra exposada és monocrom però a la taula cal que hi hagi tot la paleta de colors que ens ofereix la natura, a les parets només el registre dels vegetals a la taula l' exuberància.
Després de contemplar diferents propostes hem optat per un entrant de verduretes a la brasa amb salsa romesco i un carpaccio de pinya amb melmelada de mandarina, com a plat de postres, tot pensat i elaborat amb molt d'afecte.
Tant el Ricard com jo desitgem sorprendre-us amb aquesta iniciativa d'art i gastronomia que estimula els sentits i ens nodreixen el cos i l'ànima. Us esperem!
Empremtes vegetals el podeu gaudir al Restaurant Torremirona. Consulteu el mapa.
Els balinesos practiquen un ritus culinari força diferent al nostre. Pel matí, la dona més gran de la família prepara una gran olla: arròs amb verdures, on hi afegeix alguns trossos de pollastre, ou o peix, l’anomenen nasi goreng. Van menjant de l’olla quan tenen gana i fins que s’acaba. També mengen molta fruita, doncs només cal allargar el braç per agafar-la de l’arbre.
Ara bé, els dies de les celebracions on s’ajunta tota la comunitat, això canvia i s’omplen les taules de mil i un plats delicadament preparats i sovint embolicats amb fulles de plàtan o palmera, l’ànec, bebek, i el porc, babi, son els reis de la festa. Tenen una cuina molt rica on barregen sabors agredolços i sempre picants.
Espero que aquest plat el.laborat pel restaurant Muriel, i les meves pintures puguin fer-vos arribar, d’alguna manera, l’esperit d’aquesta terra llunyana.
CALULL
L'exposició de Calull així com els plats creat expressament per a l'exposició els podeu gaudir al Restaurant Muriel. Consulteu el mapa.
Àfrica al Cor és un espectacle de l’artista multidisciplinar JordiTraperho, on evoca a través d’imatges projectades en vídeo, fotografies, música, poemes, ball i accions, algunes de les seves experiències alliçonadores d’un viatge a Àfrica, Togo i Benín, i la transformació des de l’estat de “turista” a la consciència de identitat universal amb uns pobles, paisatges i una història profundament humana. I on dona finalment, a conèixer obres plàstiques nascudes d’aquesta experiència vital.
Àfrica al Cor es podrà veure en una única sessió el proper dissabte 18 de juny a les 12 h. al Mas Mota (Plaça de Catalunya s/n). L'aforament és limitat.
Ens de la ment és un procés introspectiu dins la ment de l’autor que ens mostra les seves pors i angoixes surgides pel fet de pendre conciència que no es coneix a ell mateix i alhora que és insignificant si es comapara amb la existència.
"Segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, podríem definir la teleporqueria com el conjunt de programes en els quals conflueixen "la vulneració de drets fonamentals, la falta de consideració cap als valors democràtics o cívics, com per exemple, el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones o la utilització d'un llenguatge cridaner, groller i impúdic. Tot això es porta a terme amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats a canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contraprestacions econòmiques".
L’objectiu d’aquesta acció era fer una reflexió sobre què ens mostra la nostra societat el dia a dia a través d’un mitjà de comunicació tant utilitzat com és la televisió.
Va ser una acció molt viva. Durant tota l’estona no parava d’haver-hi distintes reaccions de quasi tothom qui passava per allà. El missatge era clar i la majoria el captaven ràpid, era molt interessant veure el seu procés de cognició. Qui menys ho entenia era la gent gran, però de seguida trobaven algú a qui podien preguntar què significava allò. Es dialogava sobre el significat que tenia la televisió dins la paperera i també va haver-hi un nombre elevat de comentaris satisfactoris al respecte com ara “fucking tele-bassura” o “aquí és on ha d’estar”. Cal dir però que la paraula que es va sentir més va ser la de “tele-bassura”.
També van predominar les rialles degut al desconcert que causava veure una tele funcionant dins una paperera al carrer. Moltíssima gent es preguntava com podia ser que funcionés.
Una de les reaccions més destacades va ser la d’una dona desconnectant la televisió, potser perquè es va sentir ofesa o simplement perquè li molestava el soroll, segueix en dubte. La mateixa policia local, també ens va desconnectar la televisió. El que ens va cridar l’atenció va ser de la forma que ho va fer, la falta de respecte que va mostrar envers nosaltres, amb una autoritat extrema amb la qual es va dirigir a nosaltres sense saber ni preguntar sobre el nostre permís de l’ajuntament. Això deixa en evidència el poc civisme del sistema policial.En definitiva va ser una de les accions amb més reaccions al respecte."
Els alumnes de reparació i manteniment d'equips informàtics de la Casa d'Oficis hem fet el plànol de FirArtSalt indicant els carrers i números dels llocs on es troben les obres d'art i els locals.
Vam demanar la col·laboració a l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament per a que ens proporcionèssin un plànol vectoritzat per tal de poder adaptar-ho. Per fer el plànol definitiu hem utilitzat un programa que s'anomena Illustrator. Amb aquest programa hem fet els logos de posicionament dels locals on hi ha exposada una obra d'art.
Per fer-ho hem estat força temps, ja que modificar el plànol era una mica complicat.
Aquí us deixem unes mostres dels logos d'indicació de les obres d'art i locals.
PBC, plàstics: Triangle d'escultors (3) que fem de les nostres obres un missatge.
Instal·lació escultòrica.
Lloc: Biblioteca Iu Bohigas de Salt, de l'11 al 19 de juny 2011.
L'obra presentada és una metàfora d'un espai urbà, un lloc de convivència, de comunicació, de molts camins, de diferents maneres de viure ... Cada ciutadà en el seu petit univers ha de trobar el seu propi camí i sinó l'ha de fer.
"La utopia está en el horizonte, yo nunca la alcanzaré. Si yo camino 10 pasos ella camina más.La utopia sirve para caminar."
Dedicat per complet a la música i amb una veu privilegiada Durandeau va començar la seva carrera a la primerenca edat de 10. Durandeau i el seu germà Xavi va estudiar música a l'Escola de Música d'Esparreguera "en un poble a prop de Barcelona, on va créixer. Va acabar els seus estudis de música en: "Taller de Música de Barcelona", on es va especialitzar en harmonia i veu.A l'edat de 18 Durandeau ja estava en camí de convertir-se en un dels artistes més aclamats del seu país.
Poc després que va començar a fer concerts a Barcelona i va obtenir el primer lloc en la TV més populars i concursos de ràdio show de Catalunya anomenat EXIT. Poc després que va signar un contracte de gravació amb una de les companyies discogràfiques independents més reeixits del seu país, PICAP.
Durandeau és sens dubte un dels cantants més talentosos i compositors amb un programa fascinant, els crítics l'han reconegut com un dels tipus, a causa de la qualitat i l'aplicabilitat de la seva visió i criteris. El 1993 va gravar el seu àlbum Durandeau primer CD titulat "T'espero a casa" produït per Joan Bibiloni, dels quals va obtenir un lloc destacat en el panorama de música pop catalana.
El 1996 va llançar un nou àlbum titulat "Caminar descalç" amb el conegut guitarrista i productor Jordi Armengol, que també va rebre un premi a la millor cançó de Ràdio Ciutat i el cantant i compositor de la ràdio catalana i els premis TV i pels Premis de Música Viva de Manlleu.
El 1998 va viatjar al Carib, on va ser influenciat pels nous ritmes que des de llavors han influït en la seva música. Marc va treballar amb Rodolfo Castell (Julio Iglesias, Bacils, Tamara, Paulina Rubio, Olga Tañón i Ricardo Montaner) per desenvolupar el seu nou projecte.
Aquest projecte va estar ple de noves experiències i visions de l'amor i la vida.La seva col.laboració amb lletreistes com Arnie romana (Celine Dion, Oletta Adams, Marc Anthony, Cher), Ossoff Nina (Patti Austin, B Cuatro, The Temptations, Gloria Estefan, Juan Luis Guerra, Arturo Sandoval), entre molts altres li donaren a Durandeau la inspiració necessàrie per compondre.
Les seves cançons han estat gravades en francès, espanyol, anglès i català.
Durandeau ha estat viatjant per Europa i Amèrica Llatina per explorar i barreja d'emocions i sons nous. Artistes internacionals coneguts com, Chayanne, entre d'altres, han descobert i gravat les seves cançons.El 2003 Marc Durandeau signat un acord de composició exclusiva amb Universal Music Publishing.
Durandeau és un cantautor excepcional i incomparable, que amb el seu talent, la visió i la música única farà un buit en la història de la música.
Durandeu serà present a FirARTSalt per presentar els temes del seu darrer disc "Tot el Ke veus" així com nous temes que integraran el seu pròxim treball. "
"Quan vaig rebre la programació em va semblar molt interessant, però hi havia una activitat que a nivell personal em va semblar força interessant, “Entaul’art”. Aquesta mena d’interpretació de l’obra en forma d’apat, em semblava si més no curiosa, tot i que la feina..... jo, ja la tenia feta. El quadre escollit per l’artista culinari va ser “El pas del temps” unes oliveres al marge d’un camí de Caldes de Montbui, amb els verds de fons i unes rosselles en primer terme. He de reconèixer que la meva pintura no era fàcil d’interpretar i que el resultat va ser sorprenent, els verds del fons, la composició de les oliveres al marge del camí, amb els verds i blaus casi grissos, els ocres del terra amb les ombres de les oliveres, i com no podien faltar per la compossició….les rosselles. Despres de la composició i les tonalitats calia donar el pas definitiu, ja que un quadre no es pot menjar, una combinació de sabors molt aconseguida sense grans estridències ni gustos predominants, tot molt esructurat, per poder gaudir de cada un d’ells per separat o conjuntament. Tota una experiència!Moltes gràcies a tots. Xavier Mallol" L'exposició de Xavier Mallol i el plat es poden degustar al Restaurant El Veïnat. Consulta el mapa.
Moll està format per Lluís V. i Mònica Campdepadrós, artista i dissenyadora gràfica. Campdepadrós va nèixer a Barcelona. Ha begut d’àmbits tan diversos com el disseny de moda, grafisme o il.lustració. Actualment està centrada en la creació plàstica i artística. MOLL estarà present el proper dia 18 de juny. A on? Amb quin objectiu? Per quina raó …? Ara per ara només una resposta: Seguiu atents.
La directora catalana SANDRA OJOSNEGROS presenta el seu darrer treball a FirARTSalt: EXTERNALIZACIÓN. A més, durant els dies de FirARTSalt, a l'espai 4 del Museu de l'Aigua el visitant podrà gaudir d'algunes de les obres realitzades per aquesta jove artista que, entre d'altres premis ha guanyat el de Millor documental de Girona al Festival Internacional de Cinema de Girona l'any 2008 per "9 preguntes i una reflexió.
Aquestes són les obres que es podrán veure a FirARTSalt:
Externalización!(Ficció)
Direcció: Sandra Ojosnegros
Producció: ACAT
So: David Ruiz, Sandra Ojosnegros
Fotografia: Juan de Faragó, Ruben Merino y David Ruiz
"La imaginació és una font inesgotable on prenen forma idees, pensaments i desitjos , on els colors s'aviven o atenuen segons l'estat d'ànim i on l'obra ja esta acabada abans d'iniciar el primer traç. Els detalls conten la seva historia i ens transmeten projectes, somriures, recerques, desafiaments, sorpreses i vivències. Aquestes obres formen part de les meves emocions, els meus somnis i les meves experiències. Espero haver aconseguit amb les meves textures, fustes, cristalls i color. Omplir càlidament aquest món d’il·lusió.
"Una de les preguntes que més emplantejo, és qui sóc? Com sóc? Com em veuen els demés davant la vida. L’Autoretrat és una obra de video dansa on una ballarina de dansa contemporània es submergeix en la meva personalitat, en els meus sentiments i en les meves emocions. La vida és un llarg camí ple de sorpreses i de canvis constants. A mida que vas creixent, el teu jo va despertant, se't presenta davant de tantes situacions que moltes vegades ens adonem que la nostra personalitat és única i irrepetible."
L'obra exposada és monocrom però a la taula cal que hi hagi tot la paleta de colors que ens ofereix la natura, a les parets només el registre dels vegetals a la taula l' exuberància.
VILANOVA - P/ Marqués de Camps, 51
"La imaginació és una font inesgotable on prenen forma idees, pensaments i desitjos , on els colors s'aviven o atenuen segons l'estat d'ànim i on l'obra ja esta acabada abans d'iniciar el primer traç. Els detalls conten la seva historia i ens transmeten projectes, somriures, recerques, desafiaments, sorpreses i vivències. Aquestes obres formen part de les meves emocions, els meus somnis i les meves experiències. Espero haver aconseguit amb les meves textures, fustes, cristalls i color. Omplir càlidament aquest món d’il·lusió.
